Joc de La Bolla

ORIGEN I HISTÒRIA

És un dels jocs més populars i antics que tenien els pagesos a la part del llevant de Menorca, es jugava en unes pistes fetes a l’aire lliure. El material que s’usava per a la pista de joc o “jugadero” era el sauló ben piconat per tal que les bolles correguessin bé.

Està documentat que ja es practicava a Ciutadella l’any 1644, amb els anys queda a Menorca amb el nom de Joc de la Bolla, joc que ha estat a punt de desaparèixer, però que des de fa uns quants anys, s’estan fent grans esforços per recuperar-lo i mantenir-lo, joves i adults en acabar la jornada de treball o als matins i tardes dels dissabtes i diumenges, es reuneixen al “jugadero” amb els companys per jugar unes partides. Fa anys hi havia diversos llocs on es podia jugar (Maó, Sant Climent, Sant Lluís, etc.) Però avui dia només n’hi ha un en funcionament, el del Centre Cultural Esportiu de Sant Lluís.

 

 

LES  BOLLES

Les bolles són d’una fusta molt dura anomenada Guayacán, abans s’usaven fustes com l’alzina, ullastre, etc.

Les seves característiques són:

  • Diàmetre no inferior a 8 cm. ni superior a 10,5 cm.
  • Pes de 500 a 600 gr. , Fins i tot poden arribar a pesar 800 gr.
  • Al centre tenen un contrapès de plom (anomenat banda) i en l’altra part simètricament amb el contrapès es fa un forat.
  • En tota la circumferència de la bolla es grava una línia o guia que serveix per veure si la bolla roda amb bona direcció.

EL “BOLL” O “TEIA”

És un disc pla de goma o cautxú de 2 a 4 mm. de gruix, té un forat al mig de 3 cm. de diàmetre, sent el diàmetre total del disc de 6 cm. i és l’objectiu on s’han d’apropar les Bolles.

 

LA PISTA DE JOC

Com ja s’ha dit abans, antigament la pista era de sauló, peró com era difícil el mantenir la pista en condicions òptimes ja que en tirar cada vegada la bolla provocava petits enfonsaments que s’havien d’arreglar, el sauló es va substituir per un material més modern, una goma que recobreix la totalitat de la pista.

Les mesures de la pista són de 11-12 m. de llarg per 2-2.5 d’ample.

En els laterals, tenen uns lleugers peralts o esglaons que el jugador aprofita per donar-li l’efecte necessari a la bolla que es llança.

Enmig de la pista hi ha una línia central que la divideix i en el fons de cada banda altres línies que delimiten els punts en què s’inicien les partides. Darrere d’aquestes línies hi ha una espècie de calaixos adossats a la paret on els jugadors dipositen les Bolles mentre no són jugades.

 

MARCADOR

És rústic i curiós. En el marcador s’anoten els punts que es fan en cada partida.

És de fusta, allargat, i té veinticuatre forats, dotze en cada costat, que estan senyalitzats amb nombres romans.

Els punts que aconsegueix cada un dels dos equips, o dels dos jugadors s’anoten mitjançant un punxó de fusta que encaixa dins els forats que hi ha al llarg del marcador.

 

 

DESENVOLUPAMENT DEL JOC I REGLAMENT

Es pot jugar un contra un, això en diuen mà a mà, per parelles, de tres i per equips amb un màxim de sis jugadors per cada equip.

Si es juga individualment, és a dir si es fa o mà a mà, cada jugador empre tres bolles i si es juga per parelles o per equips són dues les bolles que fa servir cada jugador.

Els equips els formen els capitans, generalment són els jugadors de tirador de cop o estrocador dirigeixen al mateix fins a la finalització de la partida.

Aquests capitans trien per torn entre els jugadors que volen jugar, a qui serà el seu equip.

Els jugadors de cada equip poden ser de tres tipus:

Així, com és lògic, també hi ha tres tipus de jugades o tirs que s’usen segons les circumstàncies i les ocasions. Cada jugador està especialitzat en un tipus de llançament i aquests són:

Tir de finor: llançament suau en què la bolla es desplaça lentament i afinada cap a l’objectiu o Bol

Rossegada: Llançament rasant, més ràpid que l’anterior.

Tir de cop: Llançament al vol.

El capità de cada equip juga una bolla per determinar qui dels dos equips ha de començar la partida. Qui guanya comença.

El joc comença amb el llançament del Boll que ha de sobrepassar la línia central, però no la línia de fons. El Boll es llança des d’una de les línies de fons, tant pot ser des del centre com des d’un lateral.

Vegem ara les diferents maneres de llançar el Boll.

Llançament de guàrdia civil: el jugador que llança el Boll es col · loca en un extrem de la pista i fa un llançament en diagonal cap a l’extrem contrari.

Llançament de guàrdia civil Enmig: aquest llançament es diferencia en el següent, el Boll no ha d’arribar a l’extrem contrari només a la línia central.

Llançament de carrabines: El jugador llança el Boll al mateix costat en què ell està situat.

Llançament d’enmig: Es fa un llançament des del centre de la pista i el Boll a de caure en el mateix centre i sobrepassar la línia que travessa el camp.

Si el jugador que llança no compleix amb les condicions anteriorment esmentades i el Boll surt de la pista o no arriba a la línia que creua el camp, podem dir que s’ha fet una pasta nul (un tir nul) i per tant l’equip que estava en joc perd el seu torn i l’equip contrari tira el Boll.

Tots els jugadors estan obligats a tirar amb un peu des d’on s’ha tirat el Boll, excepte el tirador de cop que ho farà des del centre.

Si el Boll ha estat llançat des dels extrems, el cos i les cames del jugador que llança no haurà de sobrepassar la línia mitjana marcada a la línia de fons.

Els equips canviaran alternativament de pista en cada nova partida.

Sempre ha de jugar l’equip que va perdent fins que aconsegueixi col · locar una bolla per davant de l’equip contrari, quan això passa, es cedeix el torn de joc.

S’intentarà reservar el màxim de Bolles, d’aquesta manera en acabar el joc, es tindran més possibilitats de fer punts, ja que l’altre equip haurà perdut les seves Bolles en intentar aproximar-se al Boll.

Els jugadors han d’utilitzar les mateixes Bolles durant tota la partida, i només podran ser canviades amb el permís del capità de l’equip contrari.

El capità és l’únic que pren decisions i que pot estar dins de la pista.

Si en el transcurs del joc dos Bolles estan a la mateixa distància del Boll, guanya la que hagi arribat primer però si el capità de l’equip que juga en aquest moment, es vol assegurar, mesura la distància entre les mateixes i si en fer-ho mou una bolla per casualitat, perd i ha de jugar de nou.

La partida no té una durada exacta, es jugaran les partides que siguin necessàries fins que un dels equips aconsegueixin sumar els dotze punts.
De finor rossegó Tirador de cop o estrocador

 

POSICIONS

Les posicions dels jugadors són les següents:

a) Jugador de finor: Col · loca un peu on s’ha iniciat el joc i l’altre peu s’avança o decanta. El peu del costat del braç que juga la bolla queda endarrerit i la cama estirada, l’altre peu s’avança i es semiflexió la cama. Sobre la cama flexionada es recolza l’avantbraç que no fa el llançament. A partir d’aquesta postura el jugador fa córrer la bolla des del palmell de la mà cap a la punta dels dits, de manera que la deixa rodar suau i lentament cap al Boll.

b) rossegó: La posició inicial és la mateixa que la del tirador de cop, peró la bolla surt rodant per terra en comptes d’anar per l’aire. En el llançament, només s’avança el peu contrari del braç que llança.

c) Tirador de cop (o estrocador): Sempre tira des del punt central de la línia de fons. Estant dret amb els peus junts i la bolla entre les dues mans situades a l’altura del costat, s’avança el peu contrari del braç que fa el llançament. Un cop enviada la bolla per l’aire, per contrarestar el desequilibri del moviment, s’avança la mateixa cama del braç que ha llançat la bolla.

 

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*